A més de les funcions generals del Consorcio de Compensación de Seguros, l'entitat també assumeix altres activitats en el ram de les assegurances agràries combinades, en l'assegurança d'accidents en incendis forestals, en les assegurances nuclears i d'altres.
La participació del Consorcio en la coassegurança de les assegurances agràries combinades (AAC) es va iniciar en el Pla 1985 amb un percentatge del 39,68 per cent, valor que va pujar en els exercicis següents fins a un màxim del 49,65 per cent en el Pla 1987.
A partir d'aquest Pla, la participació va anar baixant gradualment fins al 12,5 per cent en el Pla 1994 i es va mantenir en aquest percentatge fins al 2006, en què va baixar novament fins al 10 per cent, valor que es manté actualment.
Funció de reassegurança
Les primes de reassegurança percebudes pel Consorcio, que estan lligades a l'assegurança directa, han tingut una progressió sostinguda des del 1980, en el primer Pla d'assegurances, fins al 2005, en què es va obtenir el màxim. A partir d'aquest exercici es van reduir les taxes de reassegurança (tant per cent) i van disminuir els ingressos per primes del Consorci. Això no obstant, a partir del 2016 es va produir un repunt de la quantia vinculat al creixement de l'assegurança directa.
L'evolució històrica de les indemnitzacions per excés de sinistralitat i les primes de reassegurança del Consorcio es recullen al gràfic següent:
Observeu que en els exercicis 1992, 1995, 1999, 2005, 2012, 2017, 2018, 2021 i 2022 els pagaments per excés de sinistralitat es van disparar, coincidint amb sinistres generalitzats de sequera, excepte el 2018 i el 2022, en què van ser de pedra i glaçada, respectivament, en línia amb la nova realitat climàtica a què s'enfronta el sistema.
L'excés de sinistralitat més gran de tota la sèrie va correspondre a l'exercici 2012, en què es van compensar 188 milions d'euros. No obstant això, les estimacions apunten que l'exercici 2023 superarà amb escreix aquesta xifra.