El 1941 es va crear el Consorcio de Compensación de Riesgos de Motín, amb caràcter de provisionalitat, com a instrument de suport al mercat assegurador espanyol per donar resposta a les pèrdues originades per la Guerra Civil (1936-1939).

Circumstancialment, va servir també per atendre altres grans sinistres: l'incendi de Santander, el febrer de 1941; l'incendi de Canfranc, l'abril de 1944; l'incendi del Ferrol, el maig de 1944; l'explosió de mines de la Marina a Cadis, l'agost de 1947, i l'explosió del polvorí d'Alcalà d'Henares, el setembre de 1948. A partir de 1954, la iniciativa va adquirir un caràcter permanent i de projecció de futur, i es va configurar el que és avui el Consorcio de Compensación de Seguros (CCS).

Des d'aquella data, el Consorcio apareix íntimament lligat a la cobertura dels riscos extraordinaris, com a figura central d'un sistema d'indemnització per danys catastròfics únic al món. Però en la seva trajectòria històrica va anar assumint altres comeses, com ara les relacionades amb l'assegurança del crèdit a l'exportació, l'assegurança agrària combinada, l'assegurança de responsabilitat civil d'automòbils de subscripció obligatòria, l'assegurança obligatòria de viatgers, l'assegurança obligatòria del caçador i l'assegurança de responsabilitat civil de riscos nuclears, en un elenc d'activitats de caràcter subsidiari i de fons de garantia.

A més, des de principis de 1998, la seva activitat s'estén també al camp dels riscos mediambientals i ha entrat a formar part del Pool Espanyol de Riscos Mediambientals. Finalment, i per disposició de la Llei 44/2002, de 22 de novembre, el Consorcio assumeix les funcions de liquidació d'entitats asseguradores que exercia la CLEA (Comissió Liquidadora d'Entitats Asseguradores).